La nova planta de compostatge de la Mancomunitat la Plana. Un model de gestió de la matèria orgànica basat en l'eficiència i la simplicitat



El mes de juny del 2023 es va posar en funcionament la nova planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana, després de l’acte oficial d’inauguració el 13 de març, amb la presència del president de la Mancomunitat La Plana, Pere Medina Serrahima, conjuntament amb altres personalitats de diferents àmbits a nivell local i d’altres institucions, com l’alcalde de Malla, Eudald Sentmartí Castañé, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas López, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire Soler. Aquesta instal·lació s’ha construït per completar la gestió de residus, en aquest cas de la matèria orgànica, la fracció de més pes dins de la composició de la brossa domèstica dins de la tipologia de municipis rurals i semi rurals que conformen l’ens.





En la inauguració, Pere Medina Serrahima, va destacar, entre d’altres, que els bons resultats són gràcies a la suma dels 13 pobles que formen la Mancomunitat i a la col·laboració i la sensibilització de la ciutadania i l’estima per la terra i per fer futur. La nova planta, permet tancar el cicle del tractament de la matèria orgànica dels residus a la Mancomunitat amb una alta qualitat. “No es tracta de gestionar residus, es tracta de donar valor als recursos, en concret, recursos biològics renovables i locals”.

Aquesta suma de factors està permetent obtenir un compost de molta qualitat a partir de la fracció orgànica recollida mitjançant el model porta a porta àmpliament implantat als pobles de l’ens. La secretària d’Acció Climàtica present a l’acte també va remarcar la sostenibilitat de l’actuació perquè “la nova planta de compostatge augmenta i millora el procés de compostatge per continuar obtenint un compost de màxima qualitat per a l’agricultura i la jardineria i ho fa tancant el cicle de gestió de la fracció orgànica dins de la comarca i amb recursos materials i humans propis, tot un exemple de sostenibilitat”.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya va subratllar, entre d’altres qüestions, la gestió de residus de la Mancomunitat, i va recordar la importància de potenciar l’ús de la bossa compostable com a part imprescindible de la bona valorització dels residus orgànics i va apuntar el repte per continuar millorant en bioresidus a nivell de país, com fa la Mancomunitat, per avançar en sistemes eficients i assolir els diferents objectius a tots els nivells i inclosos els europeus.

La construcció d’aquesta planta de compostatge ha tingut un cost de 1.533.922 €, 1 milió d’euros dels quals ha estat subvencionat per l’Agència de Residus de Catalunya. Els ajuts provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea i s'emmarquen en la convocatòria de subvencions per millorar les infraestructures per a la gestió dels residus municipals a Catalunya, que es van anunciar al mateix ens a mitjans del 2022.

La nova planta de compostatge completa el cicle de gestió de la matèria orgànica recollida porta a porta, amb una gran qualitat, gràcies a la bona separació en origen realitzada per la població dels municipis mancomunats. Aquest model de recollida d’alta eficiència es va implantar per primera vegada, el febrer del 2001 en la totalitat del municipi més gran de l’ens, Tona, essent el primer municipi a nivell de Catalunya en recollir 3 fraccions porta a porta-orgànica, reciclables (envasos lleugers, paper i cartró) i resta-; dels tres municipis que també varen implantar aquest sistema al territori català; Tiana, al Maresme i Riudecanyes, al Baix Camp, assolint també de manera immediata uns grans resultats a nivell quantitatiu i qualitatiu. La instal·lació ubicada a Malla; es troba la seu de l’ens al sud de la comarca d’Osona. La planta permet gestionar part de la matèria orgànica recollida als 13 pobles que formen part de la Mancomunitat La Plana, amb una mitjana del 82% de recollida selectiva de les tres fraccions que s’ha anat sostenint amb els anys, amb un baix percentatge d’impropis del 0,72% de mitjana segons les caracteritzacions efectuades el 2022. Aquest valor de recollida selectiva és  força superior al 55% que marca la UE per al 2025 i també al 45,3% (2022) de la mitjana a Catalunya.

 

La nova planta de compostatge, la construcció de la qual, es va iniciar el mes de març del 2022, va significar la culminació d’un llarg procés després d’una dècada i diverses vicissituds, actualment pot tractar 1.500 tones anuals, amb l’objectiu de poder-ne tractar fins a 2.500 T; que és la capacitat operativa que s’ha projectat la instal·lació i s’espera que amb l’actualització de la llicència ambiental, es pugui assolir en un futur proper




La nova instal·lació augmenta la capacitat de tractament de 1.500 tones a l’any de matèria orgànica -fins ara es tractaven unes 700 tones, gestionades amb els antics mòduls de formigó-, i tot el procés de compostatge es realitza en dues zones diferenciades, una zona de recepció on es fa l’acopi del matèria orgànica recollida porta a porta, i una altra, on es porta a terme el procés de descomposició, mitjançant piles amb ventilació forçada i en la que  també se’n controlen altres paràmetres com la temperatura i la humitat. És una instal·lació coberta, fet que permet un millor control del procés per evitar problemes d’olors i lixiviats i compta amb un sistema de reg i d’aireació automatitzat per millorar-ne el control i seguiment de tot el procés. El sistema de reg consta de dos dipòsits amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’aigua. Ambdós dipòsits tenen una capacitat de 140m3, en primer lloc un dipòsit que recull l’aigua de pluja de la pròpia instal·lació i un segon dipòsit amb una capacitat de 140m3 per a la recollida dels lixiviats del procés de compostatge. Aquest sistema està controlat remotament, fet que optimitza tot el procés i minimitza el malbaratament d’aigua, així com també millora l’eficiència de tot el procés i permet tenir controlats els paràmetres essencials i detectar qualsevol incidència que pugui aparèixer durant el procés i també de la pròpia instal·lació.

El model de recollida porta a porta implantat a l’ens està àmpliament consolidat després de més 23 anys des de la seva implantació i segueix contribuint en la reducció d’aportació de residus que actualment es traslladen al centre de transferència  comarcal d’Orís (CTR) i, al mateix temps, s’optimitza el cost de gestió dels residus pels ajuntaments i la ciutadania de l’àmbit de la Mancomunitat.

Una de les mesures que va estretament lligada a l’obtenció d’aquests bons resultats qualitatius de la fracció orgànica ha estat, no només l’ús indispensable de la bossa compostable i la separació en origen, sinó també de la progressiva introducció de les noves tecnologies en la gestió dels residus municipals mitjançant els sistemes d’identificació d’usuari als instruments de recollida que en el cas mancomunat ha estat a través dels cubells amb tag o xip. Aquesta modalitat, ja instaurada a vuit pobles de la Mancomunitat, està prevista que finalitzi el desplegament al llarg del 2024 a la resta dels pobles membres i és l’avantsala i la base per a l’aplicació de l’anomenada taxa justa, en alguna de les diferents modalitats o sistemes,  com el Pagament per Generació (PxG). Aquests sistemes combinats amb el porta a porta estan demostrant en aquells municipis on ja s’estan aplicant, la seva efectivitat per incentivar, no només la prevenció de residus, sinó també l’obtenció de nivells alts de recollida selectiva i la reducció de la disposició de residus a abocador, o en altres tractaments finalistes. Tanmateix, aquest desplegament també compleix i farà possible complir amb el què estableixi la futura nova Llei de Residus catalana i també complir amb el què ja exigeix la normativa estatal (Ley 7/2022).





Les primeres analítiques del compost obtingut a la planta, ja han confirmat que aquest és de molt bona qualitat i amb unes excel·lents propietats, tal i com demostra la seva estabilitat, un índex classe V del test Rottegrade, així com també, un baix contingut de metalls pesants; molt per sota dels llindars establerts a la normativa. Al seu torn, aquests grans resultats posen de manifest, no només la bona gestió que s’està portant a terme, sinó sobretot, que la descentralització del tractament de la fracció orgànica en instal·lacions petites, amb pocs mitjans humans i tecnològicament simples, permeten l’obtenció d’un compost de molta qualitat (classe A), amb uns costos de producció baixos, demostrant també que són un bon exemple per replicar aquest model i tipus de tractament arreu del territori.