El municipi de Mataró, amb una població aproximadament d'uns 130.000 habitants i un nucli urbà definit per quatre fronteres (l’espai agrari, la muntanya, el mar i els polígons industrials), és el clar exemple de diversitat urbanística, socioeconòmica i funcional que posa a prova la definició del model òptim de gestió de residus.

Analitzar, determinar potencialitats, prioritzar-les i fer-ho de forma consensuada amb tots els agents és clau. Des de l’Agenda 2030 que en determina el marc, a l’Estratègia Mataró Circular que desenvolupa una de les potes prioritàries, al Pla Local de Prevenció i fins als plecs que finalment determinen i quantifiquen els serveis que s’implantaran a la ciutat. Avançar amb passos ferms però a la vegada flexibles, comptant amb el territori i amb màxima transparència, explicant els criteris tècnics amb profunditat, generant diàleg i, per tant, escoltant i debatent amb la ciutadania. Tot això amb l’objectiu final de reduir la dependència dels recursos exteriors, millorar la seva eficiència, reduir la generació dels residus i reduir, a la vegada, les sortides no valoritzables.

 Aterrant, doncs, al model de recollida selectiva, i tenint en compte aquesta diversitat urbanística i socioeconòmica del municipi, es va plantejar una transició en dues etapes. Una primera amb un contracte pont de curta durada (5 anys) on es plantejaven un seguit de noves implantacions de models d’alta eficiència i un objectiu clar: separar el màxim possible de residus amb la màxima qualitat possible, implantar la identificació dels usuaris i la màxima individualització dels residus (recursos), tot fomentant la corresponsabilitat.

1. Recollida de mobles i altres voluminosos a domicili, dins de la llar. Amb reserva de mercat per empreses d’inserció de persones amb risc d’exclusió social i el doble objectiu de fomentar la preparació per la reutilització (PxR) de tot allò que encara tingui vida útil; i reduir a només un 25% els mobles que s’abandonen a l’espai públic. Actualment, el rati d’ús del servei (en pes) és del 60% i la PxR d’un 6%.

2. La recollida selectiva mòbil a la zona centre, donant cobertura a carrers de molta concentració comercial i molta pressió d’ús. Aquest model de plataformes emergents amb contenidors bilaterals embarcats (recollits, per tant, amb els mateixos equips que la resta de la xarxa de contenidors de la ciutat) incorpora tancament i identificació de l’usuari, així com un calendari i un horari determinat en les que es pot utilitzar, i que també fou consensuat amb el veïnat i modificat durant la fase participativa respecte de la idea inicial. Tot i que la participació és més baixa, la recollida selectiva també supera el 80%, amb uns impropis iguals o inferiors als valors d’impropis que presenten els contenidors de la resta de la ciutat.

3. El porta a porta a les urbanitzacions fora del nucli urbà. Consisteix en un porta a porta tradicional de totes les fraccions en cases unifamiliars i uns petits blocs plurifamiliars que ha permès treure els contenidors i reduir dràsticament els punts negres que hi havia fins aleshores repartits pel territori. Aquí també s’ha aconseguit una alta participació, impropis mínims i recollida selectiva que s’enfila per sobre del 80%. Igualment que en els anteriors casos, mantenim viu el procés participatiu tant en la concepció com en el seguiment, cercant conjuntament solucions, per exemple, quan han sorgit problemes amb els senglars.

4. El porta a porta a un barri de dins del nucli urbà. En aquest cas s’ha apostat per un porta a porta de les 5 fraccions, per reduir el nombre d’elements de mobiliari urbà associats als residus, amb una adaptació a les zones amb major quantitat d’habitatges per portal, amb bústies comunitàries per a la fracció orgànica i vidre. I malgrat les reticències inicials, amb un procés intens de consens, diàleg actiu i constructiu, adaptació a cada cas concret, etc., el resultat és molt esperançador. La participació és molt alta i la recollida selectiva del primer mig any supera el 90%.

5. Porta a porta comercial, que s’aplica de 3 a 5 fraccions depenent del model domiciliari amb el qual conviu. En aquelles zones on conviu amb la selectiva mòbil o el porta a porta, es recullen totes les fraccions: orgànica (5 d/s), paper (4 d/s), vidre (2 d/s), envasos lleugers (4 d/s), resta (1 d/s). A la resta de la ciutat el model s’adapta, i el vidre es recull amb el sistema vacri i la resta es permet que vagi a contenidor. Aquest model, freqüències, horaris, excepcionalitats (amb recollides extres de resta i orgànica quan cal, amb cost extra també per les activitats que ho demanen), etc., van ser consensuats  en una etapa de participació i diàleg amb les activitats, establint els mínims però essent flexibles en el com i quan. Explicant bé tots els criteris per a una presa de decisions conjunta. Modificant el que ha calgut quan hi ha hagut disrupcions. I funciona molt bé, la recollida selectiva s’enfila més amunt del 90% (sense tenir en compte els polígons industrials, que son un repte a part).

El procés d’innovació (tant tècnica com participativa) segueix. S’estan plantejant noves zones i nous models, sempre amb la participació de cada territori, en un procés d’aprenentatge de totes les parts que ens ha de permetre el 2026 començar una nova contracta que ha d’estendre els serveis de recollida d’alta eficiència a tota la ciutat. La segona gran etapa.

I d’aprenentatges se n’han fet molts. Gestionar el canvi no és fàcil, cal emprendre’l amb serenitat i maduresa. La corresponsabilitat és imprescindible i cal creure-hi. Cal prendre decisions conjuntes, tècnicament cal tenir-ho tot molt lligat i conèixer i ser clars en aquells aspectes que són flexibles. Explicar la diversitat de models i com s’adapten a la ciutat és difícil. És necessari exposar els pros i contres de cadascun i les motivacions de proposar un sistema i no l’altre, la fórmula màgica no existeix i a cada lloc cal cercar aquell model que pot comportar més avantatges. De vegades, demana un «acte de fe», començar i amb la pràctica es veu tot més clar.

Dotar-se d’estructura organitzativa i tècnica també és clau. Calen recursos humans, sempre escassos. Reforçar l’estructura tècnica, comprendre les fortaleses i debilitats de la tecnologia, disposar d’un equip d’agents de proximitat que fan un paper imprescindible de contacte i interlocució directa amb la ciutadania, amb les activitats, que resolen el dia a dia. I, per descomptat, uns operaris del servei ben formats i motivats. Sense tots ells això seria impossible.

I, òbviament, adaptar les ordenances de servei a les noves necessitats.  Apostar per una fiscalitat més justa (amb dificultats afegides quan conviuen models diferents). 

I tot això en un còctel de millora contínua, lliçons apreses i reptes pendents.

Seguim.

Servei de residus, neteja i economia circular
Ajuntament de Mataró