Només s'han comptabilitzat les experiències on la recollida PaP aplica a més del 90% de la població.

Prevenció de residus assolida després de la implantació de sistemes de recollida porta a porta purs.
La prevenció assolida al llarg dels dos primers anys després de la implantació arriba al 15,3% de prevenció de residus. Després tendeix a estabilitzar-se.

Quan es compara la prevenció assolida entre les diferents modalitats de recollida porta a porta, s'obté que en el cas del model de recollida PaP de 2 fraccions la prevenció assolida després de la implantació és inferior a l'obtinguda en els altres models que recullen més fraccions porta a porta

Prevenció de residus assolida després de la implantació en diferents modalitats de recollida porta a porta, en funció de les fraccions recollides.

 

Cap altre model assoleix aquests nivells de reducció i entre les principals causes hi ha:

1. La desaparició dels residus no municipals.

Es considera una de les causes més importants que expliquen la reducció de residus, ja que la implantació del model PaP suposa la desaparició de gairebé tots els contenidors del carrer, pel que s'eliminen els abocaments irregulars de residus industrials, tallers, jardiners, dels generadors de runa, etc., els quals fins el moment camuflaven els seus residus a l'interior dels contenidors del carrer. En desaparèixer els contenidors, aquests abocaments es fan més visibles i per tant, és més fàcil detectar-los i identificar-ne el productor.

2. Turisme de residus

No obstant, també apareix el fenomen anomenat "Turisme de residus" que és responsable d'una part petita de la reducció total que es dóna en implantar el model porta a porta. Aquest fenomen apareix quan un petit percentatge de població que, en desacord amb el sistema de recollida implantat al seu municipi, aboca il·legalment els seus residus municipals en els contenidors de pobles veïns. També pot existir un abocament il·legal en carreteres, rieres, etc., insignificant en pes però potencialment molt visible.

Factors que poden influenciar en que aquest fenomen sigui major:

• Elevat turisme i elevada presència de llars de segona residència
• Ocurrència del fenomen de ciutat dormitori
• Municipis veïns propers amb sistema de recollida amb contenidors
• Contenidors dels municipis veïns ubicats en llocs propers i de pas
• Escassa campanya de comunicació i informació. Escassos esforços de seguiment del sistema.

Aquest punt és de difícil control, és necessària la complicitat dels municipis receptors i pot ser sancionable sempre que estigui recollit en l'ordenança municipal. Traslladar els residus per evitar fer una separació en origen i cenyir-se a uns horaris de recollida pot semblar, per aquest grup de població, oportú a l'inici però tendeix a no ser sostenible a llarg termini, un cop adaptat al nou sistema de recollida.

3. Canvi d'hàbits en la població.

La implantació d'una recollida selectiva porta a porta implica importants campanyes d'informació i conscienciació que han d'arribar a tota la població. Per això es realitzen diverses reunions informatives vers la població, xerrades sectorials, als comerços, associacions, comunitats, visites porta a porta, etc. A més, un cop implantada la recollida implica un seguiment comunicatiu a través d'agents cívics, inspectors i informadors. Aquest esforç comunicatiu fa que la gent estigui molt informada i conscienciada, el que es tradueix en una major sensibilitat i en què les campanyes que es realitzen al municipi donin millors resultats.

D'altra banda, el fer corresponsable al ciutadà de la correcta gestió dels seus residus, fa que aquest sigui més conscient de la pròpia generació i de la problemàtica que l'envolta i això dóna lloc als canvis d'hàbits en les llars, optant per accions que donen una reducció en la generació dels residus. Per tant, és fàcil trobar ciutadans de municipis porta a porta que incorporen hàbits en el seu dia a dia que representen un benefici ambiental i econòmic, com anar a comprar amb cistell, amb carmanyola, optar per productes a granel o amb el mínim embalatge, evitar productes d'un sòl ús, fer servir aigua de l'aixeta, rebutjar la publicitat a la bústia, etc.

  

4. L'ús del sistema airejat.

Alguns municipis amb recollida PaP han establert com a obligatori l'ús de la bossa compostable i molts d'altres la promouen. Un tret característic de les bosses compostables és la seva transpirabilitat, que utilitzades juntament amb el cubell airejat, permet reduir bona part de la humitat de la FORM, assolint d'un 3% a un 4% de pèrdua del pes del residu orgànic. ( Martín, P. (2010) "Impactes de l'ús de la bossa compostable en la gestió de la FORM"). http://www.portaaporta.cat/documents/arxiu_portaaporta_102.pdf

A més a més, aquest continu intercanvi d'aire entre el residu i l'ambient permet reduir els fenòmens fermentatius anaeròbics (putrefacció), el que suposa un clar benefici per a l'usuari, que veu reduït gairebé al mínim les molèsties com les males olors, floridures, mosques o les acumulacions de vapor d'aigua que condensa en el cubell. Aquest fet incentiva una major participació ciutadana en la separació correcta de la fracció orgànica.

5. El compostatge domèstic 

Esdevé una eina important en la prevenció de residus. En terme mig, un compostador gestiona anualment de 200 a 250 kg de residus orgànics. Gestionar aquesta matèria orgànica en origen redueix la quantitat de residus que cal recollir, transportar i gestionar en instal·lacions de tractament. Bona part dels municipis amb recollida PaP el promouen fortament com a sistema complementari a la recollida.

6. La recollida PaP amb un sistema de pagament per generació 

Incentiva encara més la correcta participació en la recollida selectiva i la reducció de residus és major. El pagament per generació consisteix en què cada llar i comerç paga la taxa d'escombraries segons la seva generació i tipologia de residus, a diferència de les taxes planes habituals. Això crea un incentiu fort a la prevenció de residus i a la seva recollida selectiva, ja que generar menys residus o reciclar-los implica pagar menys. La majoria d'aquests sistemes tenen com a condició la recollida porta a porta, ja que aquest model permet la individualització de la recollida i la identificació del generador. Actualment 3 municipis catalans apliquen aquest sistema: Argentona, Miravet i Rasquera.

Per a més informació sobre sistemes de pagament per generació, consulteu la Guia per a la implementació de sistemes de pagament per generació de residus municipals.

Degut a la reducció dels residus que es produeix en implantar la recollida selectiva porta a porta, aquest model es pot considerar com un eficaç instrument de prevenció de residus, ajustant-se plenament a l'actual marc legislatiu.

Amb el suport de: