El passat 4 d’octubre es va presentar públicament l’estudi “Gestión de los residuos municipales” elaborat per l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIREF).

L’AIREF és una institució oficial que té la missió de vetllar pel compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera recollits a l’article 135 de la Constitució Espanyola. Amb aquesta finalitat realitza estudis per a avaluar l’eficàcia i eficiència de diverses polítiques públiques. El 2021 va rebre l’encàrrec del Consell de Ministres d’avaluar la despesa pública destinada a la gestió dels residus municipals. El resultat és l’estudi que s’acaba de presentar.

Mai a Espanya s’havia fet un exercici d’anàlisi tan exhaustiu sobre les polítiques de gestió de residus municipals, tant de nivell local, com regional i estatal. Es tracta d’una avaluació de les polítiques de residus des de 2010 fins a les darreres dades disponibles, a partir d’informació demanada a les administracions públiques responsables, així com obtinguda a través d’entrevistes i enquestes.

L’estudi inclou força novetats (sobre l’estat del mercat, l’ocupació, la despesa pública, etc.) i les conclusions són en molts aspectes demolidores: Espanya va incomplir l’objectiu per a 2020 de preparació per a la reutilització i reciclatge (40,5% front a 50%) i està en risc clar d’incompliment de l’objectiu per a 2025 (55%, front al 36,7% assolit el 2021). Tampoc va assolir l’objectiu de prevenció (reducció d’un 7,5% de la generació de residus entre 2010 y 2020 front a l’objectiu del 10 %). Així mateix, es fan paleses les greus mancances d’informació existents, p.e. CCAA reportant incorrectament, manca de transparència d’algunes administracions i SCRAPs, absència de dades sobre impropis, municipis sense pràcticament cap coneixement del que passa al seu territori, etc. També s’evidencien greus inconsistències en la forma que els municipis i entitats locals codifiquen i reporten al Ministeri d’Hisenda els costos i ingressos associats al servei de gestió dels residus.

Un aspecte que volem destacar és la profunda anàlisi que fa l’informe sobre la recollida selectiva porta a porta. Es tracta del primer estudi fet a l’estat sobre aquesta matèria usant metodologies contrafactuals. Aquesta tècnica d’anàlisi estadística no només persegueix trobar correlacions entre les característiques del model de recollida i els seus resultats, com farien els estudis estadístics habituals, sinó que té per objectiu provar relacions causals.

L’estudi analitza dades de tots els municipis catalans entre 2010 i 2019, tant socio-econòmiques i demogràfiques, com del servei (model de recollida, nivells de generació, nivells de recollida selectiva, nivells d’impropis, etc.), i es varen comparar aquells municipis amb més del 50% de la població amb PaP, amb municipis sense PaP, focalitzant en l’abans i després de la implementació.

Les principals conclusions són les següents:

·     “El análisis econométrico contrafactual desarrollado en este estudio pone de manifiesto que la implantación de un sistema de recogida PaP reduce en hasta un 20% la cantidad total de residuos per cápita generada (efecto que se mantiene transcurridos los años) y también tiene un efecto positivo y significativo en la recogida separada, tanto en los kilogramos recogidos como en el porcentaje que representa sobre los residuos totales generados. La efectividad del sistema varía por tipo de fracción y parece no tener efectos diferentes según la densidad de población.”

·      “Tras el establecimiento de este sistema, la recogida separada en kilogramos por persona aumenta en torno a un 30 % y este efecto se mantiene en los cuatro años posteriores. Asimismo, el porcentaje de recogida separada se incrementa en casi 30 puntos porcentuales.”

Aquests resultats es poden veure de forma gràfica en les següents figures, que també evidencien la millora que es dona en matèria de reducció dels impropis.