municipis

Full de ruta del II Fòrum estratègia Catalana Residu Zero

Més de 200 persones de municipis, empreses, universitats, entitats i institucions es reuneixen a la Casa del Mar dins del marc del II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero, amb la voluntat de desenvolupar processos de canvi de model de producció i de gestió de residus cap a un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori.

Per avançar en aquesta direcció, diverses regions i ciutats del món, ja estan treballant per assolir l'objectiu anomenat "Residu i emissió Zero".

Al matí es van celebrar les tres jornades simultànies de debats sectorials, organitzades per les quatre Xarxes i grups de treball Residu Zero (de municipis, universitats, entitats socials i empreses) on es van definir i traçar els objectius i full de ruta fins al proper Fòrum a l’any 2013.

Conclusions comunes del II Fòrum
1. El Fòrum ECRZ avança amb els seus objectius: s’han constituït les xarxes sectorials amb més participants, una quarantena de municipis han aprovat la moció se suport a l’estratègia Residu zero, s’ha elaborat un catàleg d’experiències d’èxit que avancen cap al Residu zero,....
2. Fòrum es trobarà anualment
3. Objectiu ampliar i consolidar les xarxes i difondre els casos d’èxit
4. Definir les demandes de recerca i innovació de les xarxes i vehicular-les a través d’universitats i facilitar l’enfortiment de les col•laboracions entre les xarxes i l’ARC
5. L’ARC va donar el seu ple suport a la inciativa acompanyant i aportant les seves propostes a totes les Jornades sectorials. I properament es signarà un Conveni de col•laboració amb l’ARC.
6. Implicar-nos i potenciar la coordinació de la Xarxa Europea Residu Zero

Amb els més de 50 municipis es plantejà;
1. Iniciar el procés d’engegada del Pacte municipal pel Residu Zero al 2013 amb l’objectiu que a l’any 2020, es comprometin, sota la tutela i suport d’administracions supramunicipals a aconseguir pel 2020 com a mínim:
- un 20% de reducció de la producció de residus (inferior a 1’20 Kg/hab/dia)
- un 70% de recuperació material dels residus generats al 2011. amb l’objectiu de reduir el rebuig amb destinació tractament de final de canonada especialment la incineració
2. Intervenir i incidir amb els criteris i propostes en el nou PROGREMIC i al Pla infraestructures de tractament de residus municipals. Especialment en petites inversions, en plantes de compostatge pròximes i simples (PACs) i de “Km 0”.

3. Intervenir i incidir com a Xarxa per a que el Cànon de deposició augmenti com a mínim a 40€/tn a l’any 2014 i s’apliquin mesures fiscals més incentivadores de la recuperació de qualitat i la reducció de residus i penalitzadores del rebuig. donar suport a la queixa a la demanda al Govern estatal

4. Suport èxplicit al SDDR d’envasos, a les Proves Pilot. Es va formular la queixa i demanda al Govern central per a que no rebaixi la Llei de Residus (LRSC) ni en la seva implementació pel 2013-2014 I es va demanar als municpis que fessin arribar la seva queixa al Govern central.
Un estudi encarregat per Retorna a una Consultoria anglesa Eunòmia ha demostrat que els SDDR a més de recuperar el triple d'envasos és un 60% més econòmic per envàs recuperat i que permetria als municipis estalviar entre 58 i 93 milions d'euros anuals en neteja, recollida de papereres i transport d'envasos


5. Iniciar el procés d’engegada del “Centre d’Alternatives Residu Zero” amb col•laboració d'altres regions europees residu zero.

La aportació de l’experiència d’Hernani al País Basc va ser molt valuosa, demostrant que es possible obtenir un suport important de la població i assolir uns resultats de 80% de recuperació amb un mínim d’impropis a la brossa orgànica en poblacions de gran densitat i poblacions de caràcter industrial. Cal una voluntat i convenciment polític per cercar i aconseguir alternatives a incrementar la incineració (Donosti).





Es va lliurar conjuntament amb el Director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) en Josep Maria Tost, representant de l'Associació catalana de municipis porta a porta i del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, un diploma de reconeixement dels 127 municipis catalans que amb els seus resultats de gestió de residus mostren el camí cap al Residu Zero.

Més d’una trentena de representants d’empreses es plantegen;


1. Visió Residu Zero com a processos de millora I minimització I com una manera nova de fer economia: una economia que incorpora la sostenibilitat. Rz = motor I horitzó.

2. Reforçar ECODIScat i compromís de difusió.

3. Constituir una taula mixta (amb ARC, DTiS,...) per estudiar procediments i normativa residus: identificar obstacles i dificultats i proposar solucions alternatives viables que simplifiquin els tràmits.
4. Vincle amb municipis: afavorir gestió preventiva dels residus a les empreses (actuacions i fiscalitat )‏
5. Estudis per l’aplicació d’ACVs per sectors productius. I realització de Proves pilot en diversos sectors de producció.


Més d’una quarantena de representants de les universitats catalanes i estudiants universitaris es plantegen;
1. Reconeixement explícit dels representants institucionals respecte la feina feta I bona acollida dels estudiants de les propostes I la iniciativa presentada
2. Desenvolupar la vinculació de les universitats a l'associació Fòrum ECRZ i l'adhesió de les univeristats al conveni de col•laboració entre l'ARC i l'Associació
3. Buscar oportunitats per establir convenis de col•laboració educativa amb l’ARC i altres departaments i organismes públics
4. Facilitar la incorporació al DiRMAS dels mapes de recerca en sostenibilitat de es universitats. Entrada específica per RZ
5. Protocol per a la implantació dels plans de prevenció a les universitats

Conclusions i propostes del grup d’Entitats catalanes pel residu zero
1. El model de gestió de residus a Catalunya no aconsegueix l’objectiu prioritari de prevenir la seva generació, recuperar els recursos i evitar afectacions a la salut i el medi, sinó que prioritza el seu confinament i la seva dispersió arreu del territori.
2. Una de les conseqüències que cal eradicar és l’augment dels conflictes territorials per causa de la crema i l’abocament dels residus.
3. Cal un canvi de paradigma i dels programes concrets de gestió de residus de manera que contribueixin a bastir un model de desenvolupament aprofitador dels recursos, impulsor d’una economia productiva respectuosa amb les necessitats humanes i que eviti la dispersió de residus i contaminants al medi.
4. Organitzar al novembre - desembre les III Jornades “Salut, energia i incineració”


5. Necessitat de coordinar les plataformes implicades en conflictes relacionats amb els residus i les entitats socials i ecologistes per avançar en la reflexió, els arguments i les propostes per canviar el model actual i donar suport a l’impuls de l’ECRZ
6. Específicament es demana a les administracions:
- Transparència i informació
- Desenvolupar estudis epidemiològics sobre els impacte a la salut i al medi de cremar residus en cimenteres i plantes industrials
- Demanar al DTiS que desenvolupi i tramiti la proposta de Llei d’olors
- Més celeritat a l’hora de convalidar les mesures de la xarxa de control de la contaminació atmosfèrica

 
 
     
ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS CATALANS PER A LA RECOLLIDA PORTA A PORTA